La societat avança a peus de gegant i les noves tecnologies són el poder. Per tant hem de saber com podem aplicar aquestes tecnologies en el món educatiu, ja que d’això dependrà el nostre futur.
A l’escola s’han d’ensenyar els mateixos continguts, però utilitzant metodològicament aquestes noves tecnologies. Aquestes tecnologies, a més de produir uns canvis en l’escola, produeixen un canvi en l’entorn i, com que l’escola el que vol és preparar la gent en aquest entorn, si aquest entorn canvia, l’activitat pròpia de l’escola ha de canviar; per tant, se’n va més enllà de l’ensenyament de les noves tecnologies i de l’ensenyament per mitjà de les noves tecnologies.
La facilitat de crear, de processar i de difondre informació ha fet que passem d’una situació en què la informació era un bé escàs a una societat en què la informació és un recurs sobreabundant o excessiu... La causa principal de la manca de coneixement és principalment l’excés d’informació. A més, de la manca d’habilitat per a processar la informació necessària en aquest context on som ara mateix també sorgeix la manca de coneixement.
És fonamental la tria de la qualitat; jo crec que en el món del futur serà fonamental el paper dels intermediaris de filtre de la informació. És una de les coses que hauran de fer els mestres
El sistema educatiu ha de canviar per a abraçar la totalitat de la nostra vida i no com fins ara que només en comprenia una part. L’educació es confondrà moltes vegades amb el treball. Hem d’abandonar la idea que hem de saber moltes coses, ja que el que és important és saber aprendre-les en el moment que les necessitem.
Haurem d’aprendre a analitzar el llenguatge audiovisual, atès que serà en aquest llenguatge que ens arribarà tota la informació que rebrem en el futur, i d’una manera especial el llenguatge visual.
És a dir, no es poden continuar ensenyant les mateixes coses de la mateixa manera.
Els mestres cada vegada seran menys uns purs transmissors de coneixement i, en canvi, seran uns tutors que en el cas concret dels alumnes els faran en gran part la funció que jo deia al principi, d’ordenar la informació, de dirigir-los cap a on la poden trobar, de fer-los notar la diferència de qualitat entre les diferents informacions.
A l’escola s’han d’ensenyar els mateixos continguts, però utilitzant metodològicament aquestes noves tecnologies. Aquestes tecnologies, a més de produir uns canvis en l’escola, produeixen un canvi en l’entorn i, com que l’escola el que vol és preparar la gent en aquest entorn, si aquest entorn canvia, l’activitat pròpia de l’escola ha de canviar; per tant, se’n va més enllà de l’ensenyament de les noves tecnologies i de l’ensenyament per mitjà de les noves tecnologies.
La facilitat de crear, de processar i de difondre informació ha fet que passem d’una situació en què la informació era un bé escàs a una societat en què la informació és un recurs sobreabundant o excessiu... La causa principal de la manca de coneixement és principalment l’excés d’informació. A més, de la manca d’habilitat per a processar la informació necessària en aquest context on som ara mateix també sorgeix la manca de coneixement.
És fonamental la tria de la qualitat; jo crec que en el món del futur serà fonamental el paper dels intermediaris de filtre de la informació. És una de les coses que hauran de fer els mestres
El sistema educatiu ha de canviar per a abraçar la totalitat de la nostra vida i no com fins ara que només en comprenia una part. L’educació es confondrà moltes vegades amb el treball. Hem d’abandonar la idea que hem de saber moltes coses, ja que el que és important és saber aprendre-les en el moment que les necessitem.
Haurem d’aprendre a analitzar el llenguatge audiovisual, atès que serà en aquest llenguatge que ens arribarà tota la informació que rebrem en el futur, i d’una manera especial el llenguatge visual.
És a dir, no es poden continuar ensenyant les mateixes coses de la mateixa manera.
Els mestres cada vegada seran menys uns purs transmissors de coneixement i, en canvi, seran uns tutors que en el cas concret dels alumnes els faran en gran part la funció que jo deia al principi, d’ordenar la informació, de dirigir-los cap a on la poden trobar, de fer-los notar la diferència de qualitat entre les diferents informacions.
